St. Paul's Cray, Regne Unit, 1946.

Entre 1964 i 1968, va estudiar Art i disseny gràfic en el Ravensbourne College de Bromley (Kent). Les seues primeres projeccions o escultures de llum mostren el seu esperit minimalista, ja que utilitza un nombre reduït d’objectes. Va participar en l’associació de cine d’avantguarda London Film-makers’ Co-operative, baix la influència de la qual va començar a interessar-se per la vinculació del dibuix i de l’escultura amb el cinema.

Des de la dècada dels setanta, la seua obra es basa en la utilització de la llum com a mitjà expressiu i en la utilització de línies dibuixades (blanc sobre negre). D’aquesta manera, aconsegueix atorgar a les seues projeccions volum i dimensions tangibles, alhora que formes esculturals que pareixen cobrar moviment en l’espai real. Les seues projeccions, realitzades amb pel·lícules de 16 mm. accentuen les qualitats esculturals d’un feix de llum. En espais foscos, plens de boirina, les projeccions creen una il·lusió de formes tridimensionals, el·lipses, ones, cons i plànols rectes que gradualment s’amplien en l’espai.

En 1973, es va mudar a Nova York. Allí va començar a realitzar instal·lacions solid-light, concebent Line Describing a Cone, on utilitza per primera vegada instal·lacions lumíniques que creen formes volumètriques que evolucionen lentament en un espai tridimensional. En ella, a més a més, coincideix amb alguns cineastes en la indagació dels processos formals del cinema.

Després d’uns anys apartat de l’art, en 2003, amb el rellançament de la tecnologia aplicada a l’art, el desenvolupament de la animació d’imatges per ordinador i les projeccions digitals, va tornar a dissenyar projeccions lumíniques a gran escala.

En l’any 2009, la olimpíada Cultural de Londres li va encarregar una projecció que consistia en una columna de vapor a Birkenhead que fóra visible a 100 kilòmetres de distància. El projecte va ser finançat per la Liverpool’s Foundation for Art and Creative Technology (FACT).

Crea projeccions en format horitzontal que ens recorden a les imatges que percebem a una sala de cinema. En els seus últims anys, s’aventura amb les projeccions en vertical, col·locant el projector a terra, que fa que el con de llum adquirisca a la retina de l’espectador una forma d’escultura. Fins i tot l’espectador pot rodejar i moure’s al voltant de les formes volumètriques i submergir-se dins d’elles aconseguint una experiència visual inquietant.

La seua trajectòria professional ha estat reconeguda en exposicions com ara “Into the Light: the Projected Image in American Art 1964-77” al Whitney Museum of American Art (2001-2002), “The Expanded Screen: Actions and Installations of the Sixties and Seventies” al Museum Moderner Kunst de Viena (2003-2004), “The Expanded Eye” al Kunsthaus Zuric (2006), “Beyond Cinema: the Art of Projection” al Hamburger Bahnhof de Berlín (2006-2007), “The Cinema Effect: Illusion, Reality and the Projected Image” al Hirshhorn Museum de Washington DC (2008), “The Geometry of Motion 1920s/1970s”, Museum of Modern Art de Nova York, (2008) i “On Line”, MoMA, (2010-2011).

McCall està representat en moltes col·leccions com ara el Tate Modern de Londres, el Museu d’Art Modern de Nova York, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el Centre Georges Pompidou de París, el Museu d’Art Modern d’Estocolm i el Museu Hirshhorn de Washington DC.

Christopher Eamon va editar en col·laboració amb Branden W. Joseph i Jonathan Walley un llibre sobre l’artista titulat Anthony McCall: The Solid Light Films and Related Works.

En l’any 2009, va exposar en el Hangar Bicocca de Milan “Anthony McCall: Breath (The Vertical Works)”.

Actualment viu i treballa a Manhattan, Nova York.