María Bleda, Castelló, 1969.
José María Rosa, Albacete, 1970.

S'han consolidat com una de les referències més destacades de la fotografia espanyola contemporània.

El nucli fonamental del seu treball és la representació del territori en el qual busquen ressaltar el complex encreuament de cultures i temps que l'integren. Aborden el paisatge des de la seua experiència, tenint sempre present el que allí va succeir. Interpreten les empremtes que romanen a la nostra memòria. Transformen d'aquesta forma el gènere del paisatge en imatges amb un alt poder d'evocació, on es manifesta la seua pròpia experiència sobre els llocs que fotografien. La seua obra remet al món de les ruïnes romàntiques i dels paisatges desolats explorats pels poetes i artistes del segle XIX. El pòsit del temps, l'empremta i la memòria són els elements intangibles que construeixen les seues obres.

Al llarg de compactes i destacades sèries com “Campos de fútbol”, “Campos de batalla” - dividit en tres grans blocs: Espanya, Europa i ultramar - , “Ciudades” i “Origen”, Bleda i Rosa han consolidat una proposta que registra la història latent que habita en els espais, un passat que ells exploren activant el nostre imaginari i la nostra memòria. La seua trajectòria s'ha anat fent més complexa mitjançant la incorporació progressiva en els seus treballs d'una profunda reflexió sobre la construcció de l'espai fotogràfic i les relacions entre natura i cultura.

Les seues obres s'exhibeixen a: el Centre Andalús d'Art Contemporani de Sevilla; a l'ajuntament d'Alcobendas, al Centre Gallec d'Art Contemporani;a la Col·lecció de fotografia contemporània de Telefónica; a la Fundació MAPFRE; a la Fundació Marcelino Botín; a la Fundació María Cristina Masaveu; al MNCARS; al MUSAC o al Museu de Belles Arts de Santander.

L'any 2008 se'ls va concedir el premi nacional de fotografia del Ministeri de Cultura d'Espanya.