L’Havana, Cuba, 1967.

Estudià en l’Institut Superior de L’Havana entre 1989 o 1994. Estudià termodinàmica en l’Institut Tècnic Hermanos Gómez.

Garaicoa explora territoris utòpics i obri un diàleg entre l’art i l’espai urbà per estudiar els nuclis de població a partir de l’arquitectura que pobla les ciutats. És un artista compromés amb tot el que és social. La seua obra és un diàleg entre passat i present utilitzant com vehicle transmissor la memòria. Li apassiona relacionar l’arquitectura, l’urbanisme i la història. Planteja una relació entre el ciutadà i la seua ciutat. La ciutat és un tema recurrent en la seua obra. És una representació de la memòria individual i col·lectiva de l’individu i de la seua relació amb la realitat i la ficció.

Centra, en primer lloc, la seua mirada crítica en el territori de la seua ciutat natal. Denuncia la inoperància del sistema polític i de l’abandonament de la ciutat. Proposa arquitectures imaginaries i construccions alternatives. Aquest examen el trasllada després a altres ciutats en les quals ha treballat com Nova York, Minneapolis, Cuito Cuanavale, Caracas, Madrid o Ciudad del Cabo.

Aquesta documentació fotogràfica es materialitza en fotografies en les quals l’artista experimenta i treballa amb tècniques diverses que transformen el concepte tradicional de la fotografia.

Viu i treballa entre Madrid i L’Havana.