Karachi, Pakistan, 1968.

Filla de mare austríaca i pare canadenc. Als 23 anys es traslladà a Londres per estudiar Art a la Universitat Goldsmith de Londres. En els seus anys d'estudiant participà en diverses exposicions col·lectives a Londres. Hit & Run (Tufton Street, Londres, 1992), Infanta of Castile (Goldhawk Road, Londres, 1993) i Fast Surface (Chisenhale Gallery, Londres, 1993).

Un any després d'aconseguir la seua llicenciatura, realitzà la seua primera exposició individual, Picture Gallery (Science Museum de Londres, 1995). Després d'exposar per primera vegada fora de Londres el 1996, ha exposat al Museu d'Art Contemporani Donna Regina de Nàpols (MADRE), al Palais de Tokyo de París, en el Museu d'Art Contemporani de Miami Nord (MOCA), al Centre d'Art Contemporani de Tel Aviv, etc.

L'any 1997 es traslladà a viure a Berlín després de rebre la beca de la Fundació Philips Morris i de la Künstlerhaus Bethanien. El 1998 participà en l'exposició Minimalismus organitzada per l'Akademie der Künste de la capital alemanya.

L'any 2002 guanyà el prestigiós premi Paul Hamlyn.

Aquesta artista beu en les fonts del concepte de ready-made creat per Marcel Duchamp i el combina amb el minimalisme i l'art conceptual. La seua obra autorreflexiva, es caracteritza per la claredat del seu pensament i la presentació elegant de les seues idees concises. El seu particular sentit de l'humor, la importància que concedeix a allò absurd dota al seu treball d'una ambigua simplicitat. Crea obres en les quals el títol juga un paper fonamental, ja que explica tant l'objecte com el procés creatiu.

Empra contínuament objectes ready-made per tal d'explorar la tensió dialèctica entre allò literal i allò mundà. El ready-made (art trobat), inventat pel surrealisme, és un art basat en l'ús d'objectes que normalment no es consideren artístics perquè tenen una funció no artística i que es combinen entre si creant un acoblament. Crida l'atenció sobre l'objecte quotidià i les actuacions oblidades.

Floyer, a més, obliga l'espectador a replantejar-se la seua percepció del món canviant els punts de vista amb els quals concep les seues composicions. Inverteix la relació entre l'obra i l'espectador i entre l'obra i el seu context. Vol crear un ambient familiar, íntim amb l'espectador a través d'una metodologia i una tecnologia apropiada.

Comenta que de vegades es considera una intèrpret de la realitat i de la imaginació, d'allò que escolta i d'allò que veu, de la vida passada d'un objecte.

Els seus treballs es conserven en museus tan importants com la Tate Modern de Londres i el MOMA de Nova York.

Viu i treballa a Berlin, Alemanya.