Sevilla, Espanya, 1960.

Format a la Facultat de Belles Arts de Sevilla, a principi del anys 80 manifesta un progressiu interés per la narració i per qüestions relacionades amb la problemàtica de la percepció visual. Desenvolupa en aquests anys un llenguatge pictòric en el qual adquireix cada vegada més importància el dibuix. Al mateix temps la seua obra va adquirint un caràcter íntim i poètic.

Transmet un caràcter crític a la seua pintura a través d'un gran sentit de l'humor i de la ironia, de la caricatura, el kitsch, allò ornamental i la paròdia.

Des de 1996 i fins a finals dels 90, els seus treballs aborden qüestions de llenguatge i de comunicació. Les seues obres estan influïdes des del principi pel món barroc on triomfa l'al·legoria i l'emblemàtica. La percepció visual i el seu interès per la imatge anamòrfica es converteixen en elements habituals del seu treball: jocs de perspectives, deformacions i aberracions òptiques. Fa conviure en un mateix espai pictòric imatges contraposades que tan aviat donen recer al sensat món dels somnis com a la més disparatada realitat. Projecta una mirada surrealista en homenatge al Perro andaluz mitjançant trompe-l'oeils, jocs de lupes i espills.

Empra en la seua obra pictòrica de gran format colors matisats i un acabat mat que li permet un ampli camp de registres.

Coneixedor d'un ventall ampli de trucs òptics, com els pintors antics, força a mirar els seus quadres en el quals bolca un ric imaginari amb el qual examinar i donar conte d'aquells aspectes, que ocults a la realitat, sustenten el món visible.

González ha exposat al Centre d'Art Reina Sofía, al Centre Andalús d'Art Contemporani, al Centre d'Art Contemporani de Màlaga i a l'Institut Cervantes de Tòquio.

L'any 2013 ha gaudit d'una residència a la Cité Internationale des Arts de París. Ha impartit classes en la segona edició de les beques Sevilla es talento para ti.

Viu i treballa a Sevilla.