Autor: Damián Ortega
Instal·lació.
Estructura metàl·lica i objectes suspesos.
Cuir tubular, pedra tosca, zamak, ceràmica al forn, vidri, tezontle roig.
Instal·lats aproximadament 300 x 300 x 400 cm.
Ortega explora les forces que donen forma al nostre món i ho fa amb un ús molt personal de materials. La seua obra, barreig d’humor i de poesia, revela a l’espectador que l’art també està en l’enginyeria i que els objectes quotidians posseeixen poders ocults que transmeten connotacions socials.
El seu treball és sovint un acte d’equilibri i coordinació que utilitza com a eines poderosos gestos conceptuals. Emmarca delicades i inestables forces que constitueixen la societat contemporània i el medi ambient en el qual vivim.
Viaje al centro de la tierra interactua amb les idees còsmiques inherents en la forma descomposta. Les roques i minerals estan suspesos de la volta com si es tractara d’un Big Bang, detinguts en el temps. Aquests conjunts enfonsen els seus arrels en l’arqueologia forense, on un investigador descobreix lentament fragments i els torna a muntar meticulosament per recuperar el temps perdut, el temps profund segons els geòlegs. Aquest temps il·lustra l’edat del nostre planeta. Aquesta idea és una ocasió propícia per explorar com els principis de la geologia i el fenomen de les capes sedimentàries bàsiques es pot utilitzar com a enfoc formal per fer escultura. D’aquesta manera, plasma alhora la monumentalitat i la fràgil complexitat dels nostres paisatges quotidians.
Una de les senyes d’identitat del treball d’Ortega és la de replantejar idees conceptuals complexes utilitzant per a això materials familiars. Les forces elementals de la materialitat i la gravetat conviuen amb un simbolisme cultural i amb la inestabilitat de la societat contemporània. Anima a l’espectador a participar en la creació i a interactuar amb ella.