Rio de Janeiro, Brasil, 1964.

Va ser educat per sa mare, qui era de professió paisatgista i el va introduir en les idees relacionades amb el valor terapèutic de l’art.

A principi dels anys 90, va evolucionar envers un altre idioma espiritual. Les seues obres primerenques incloïen objectes cosits a mà o formes de pòlip, suspeses, creades omplint lycra amb plom, boletes de polièster, arròs, terra o espècies aromàtiques com ara espígol, clavell o cúrcuma. Amb aquests materials fa referència als seus avantpassats del Neo-Concreto i de l’Art Povera.

En 1998, va fer les seues primeres habitacions de teixit, estrenyent membranes de tul de lycra per fabricar parets, sostres i sòls, creant una galeria. Convidava d’aquesta manera els espectadors a introduir-se descalços, entrar i passar a través de cavitats que evocaven la matriu, interiors d’esglésies, embarcacions de vela o naus espacials.

A finals dels anys 90, afegeix monòlits blans al seu repertori.

Continuant amb la seua exploració de la capacitat narrativa de l’escultura, l’obra més recent aborda la cultura i l’experiència des del nivell cel·lular fins a l’imaginari, del micro al macrocosmos. Explora la nostra percepció del color i de l’espai, ja que res roman fixe ni estàtic, sinó que tot reacciona a les lleis de la física i a les accions dels visitants.

Viu i treballa a Rio de Janeiro.