Autor: Eugenio Ampudia
Vídeo, 3 minuts en loop i ventiladors, so.
És una videocreació de 3 minuts en la qual l’artista indaga sobre les necessitats humanes. En ella pretén reflectir, segons les seues pròpies paraules, “com la societat viu enganyada per l’organització interessada del món o per la desgràcia de les catàstrofes naturals”. També vol defendre que l’art redueix el coeficient de necessitat a “pràcticament zero”. “Una vida sense por a la pèrdua o amb mitjans per a integrar-la en la rondalla de la nostra existència pot ser l’arma més poderosa per a combatre el desastre”.
“No és mitjanit però el cel s'enfosqueix com si ho fora, amb la uniforme placa de núvols que precedeix a l’arribada d’un huracà. Un fenomen que articula la nostra lògica de necessitat i el nostre ordre de prioritats.
Atrapats per circumstàncies en les quals ens sabem conscientment traïts, enganyats per l’organització interessada del món o per la desgràcia de les catàstrofes naturals, l’art redueix el coeficient de necessitat a pràcticament zero. Una vida sense por a la pèrdua o amb mitjans per a integrar-la en la rondalla de la nostra existència pot ser l’arma més poderosa per a combatre el desastre”.
La videocreació és la imatge d’un huracà vist des de l’espai i que es completa amb un potent so que s’escolta inclús fora de la sala i en el que han col·laborat Juan Manuel Artero. Ampudia comenta: “La meua idea ha sigut posar a l’espectador en una situació de risc, perquè això fa que les persones pensen d’altra forma. Em pareixia que un huracà representa una de les situacions límit en les que l’home perd el control”.
La metàfora amb la situació actual és òbvia, en un moment de crisis que també es reflecteix en l’art. “Estic convençut de, que si no es dona suport a la cultura amb diners, aquest acabarà en altre lloc i això anirà en detriment d’una societat que a poc a poc anirà quedant-se sense idees, perquè la cultura està per a això, per a aportar idees”.
Ha participat amb aquesta obra en la Bienal d’Art de Panamá.