Autor: Giorgio Andreotta Calò
Film de 16 mm en blanc i negre i color. Sense so.
Duració: 13' 59".
Aquesta pel·lícula és fruit d'una àmplia investigació desenvolupada per l'artista des de 2013 en l'àrea de Sulcis, un tros de terra situat en el sud-oest de Sardenya. L'artista va passar diversos mesos treballant en la zona del parc miner entre Carbonia i Nuraxi Figus, arribant a les illes de Sant'Antioco i a la llacuna circumdant. El seu interés per la mineria el va portar a treballar en l'última mina de carbó encara activa, Carbosulcis, que ara està tancada i immersa en un procés de reconversió. L'economia d'aquesta zona està molt relacionada amb la mineria. Els baixos rendiments del carbó local, juntament amb el creixement de les inversions en energies renovables, van condemnar a les mines a un pla final de tancament aprovat per la Comissió Europea en 2014.
L'artista va acompanyar als miners en el procés d'extracció del carbó en diverses ocasions. També, durant la nit del 4 de desembre de 2014, dia de santa Bàrbara, els va acompanyar en una caminada nocturna des de Carbosulcis fins a l'illa de Sant'Antioco. El grup va avançar durant la foscor de la nit únicament il·luminats pel focus de llum col·locat en els seus cascos. Quan van arribar a Punta Tretti, al sud de Matzaccara, el grup va embarcar en els vaixells dels pescadors que els van transportar fins a la riba de l'illa de Sant'Antioco, un curt istme artificial.
Des d'allí van caminar a la piscifactoria de Stagno di Cirdu. Allí, simultàniament, s'estava cremant un pot de fusta. El foc va il·luminar la nit i el pot es va consumir lentament convertint en un munt de carbó.
L'acció narrada en la pel·lícula comença al capvespre i acaba a l'alba. La pel·lícula és fosca, lírica. Una visió que condensa els canvis de color esculturals, on el paisatge flueix en el fons: fins i tot si no ho veus, vibra. La nit del 4 de desembre de 2014 va ser tan negra com el carbó. D'un silenci geològic. Els miners ixen de la foscor de la terra i s'eleven a la superfície. Les torxes que il·luminen el camí es mouen en la carrera dels quadres i marquen el progrés de la caminada. Un pas a l'uníson mesurat per el foc d'un vaixell en flames, a la platja de la piscifactoria de Stagno di Cirdu. Tancat en les flames, el ritual dels pelegrins es desgasta. El foc camina amb ells.
Aquest lloc no era desconegut per a Andreotta Calò perquè va viatjar allí diverses vegades, emportant-se a casa diversos records. En aquesta zona geogràfica encara emergeixen les restes d'una economia llanguida, una economia que encara persisteix. El carbó s'extrau del ventre de la terra, en la foscor, on la humitat accentua l'olor del mineral i les hores passen inexorablement.
