Districte de Nitta, Gunma, Japó, 1947.

Es va graduar a l'escola secundària pública de la ciutat de Yokosuka i va ser admesa en el departament de disseny de la Universitat d'Art Tama, on es va especialitzar en tenyit i teixit tèxtil. Va començar a fotografiar en 1975 amb la generació sorgida amb el trauma de la postguerra. Al mateix temps explorava noves direccions. El seu primer llibre de fotos va ser Yokosuka Stories (1976-1977), basat en la ciutat on va créixer. Allí va començar la seua exploració a llarg termini de les petjades del temps. En 1979 va ser guardonada amb el premi més alt del Japó per a la fotografia, el Kimura Ihei.

El seu treball presenta impressions granulades de grans dimensions, característica de molts fotògrafs que van treballar a la fi dels anys seixanta i setanta i que van triar l'estil are-bure. Les seues imatges ens presenten el residu agredolç del canvi inevitable. La seua força de caràcter i una mirada sense concessions ha donat lloc a alguns dels més poderosos treballs del Japó de la postguerra. El seu treball és extremadament coherent i desenvolupat d'una manera determinada i distintiva. Utilitza la càmera i tot el seu potencial estètic per a investigar la intersecció de la política i els aspectes personals de la memòria, sense parar d'innovar, explorar i agitar durant tota la seua carrera, tant en termes d'idees i d'estil.

En 2005, va representar al Japó en la Biennal de Venècia. Al març de 2014, es va convertir en la tercera fotògrafa japonesa, després de Hiroshi Hamaya i Hiroshi Sugimoto, a rebre el Premi Internacional de Fotografia de la Fundació Hasselblad.