Sanguis / Mantis, 2001

Autor: Jan Fabre

Sang sobre paper. 8 dibuixos.

32 x 24 cm cadascun.

DVD documental en blanc i negre del performance.

Dibuix 1: No hi ha forma d'acostumar-se a l'art.

Dibuix 2: El cap de Sant Joan Baptista. Cruel espectacle.

Dibuix 3: Cruel espectacle.

Dibuix 4: Cada artista/animal per si mateix, com nàufrags.

Dibuix 5: U no s'acostuma a l'art:
El món està desesperat, perquè no es pot canviar el món.
En el món estem sotmesos a l'atzar, l'artista disposa solament d'un destí, d'aconseguir una victòria sobre aquest destí.
Cada artista/animal, sol amb si mateix com un nàufrag.

Dibuix 6: U no s'acostuma a l'art.

Dibuix 7: El curat pel miracle està en èxtasi.

Dibuix 8: Cada artista/animal, sol amb si mateix com un nàufrag.

La performance que donà lloc a l'escultura i la sèrie de dibuixos Sanguis / Mantisla realitzà Jan Fabre a Lió poc abans de l'estrena del seu espectacle Je suis sang, amb el que s'inaugurava el Festival d'Avinyó de l'any 2001.

La història sempre ha repudiat la sang com element essencial en la composició d'obres d'art. Per això, quan Jan Fabre treballa en la preparació de Je suis sang (Conte de fées médiéval), una epopeia dedicada a la sang universal, està convidant a l'espectador a una experiència nova que indubtablement pot provocar-li rebuig o incomprensió, però mai indiferència. Fabre s'introdueix en una armadura d'acer polit amb un estrany casc que s'assembla al cap d'un insecte. És un espai hermèticament tancat que no permet percepció alguna de l'exterior excepte l'oïda, únic sentit que li permet moure's. Una infermera extrau sang de l'artista, que introdueix en dotze tubs d'assaig amb els quals Fabre realitzarà la seua obra, en una catarsi de purificació i regeneració de la seua pròpia sang.

En Sanguis / Mantis, l'home es fa cavaller, insecte, animal, però també encarna a l'artista que conviu amb els mercaders d'art que actuen com a sangoneres, que al mateix temps li ajuden i li llepen la sang.

La sèrie Sanguis / Mantis i la sèrie Je suis sang (2002), reflexió visionària sobre “el cos líquid”, són obres realitzades amb la sang de l'artista.

Segons les seues pròpies manifestacions: ”m'agrada celebrar el cos i les seues secrecions, sentit del qual supera al de les paraules”. Aquestes dos sèries es completen amb l'escultura Sanguis / Mantis amb la qual Fabre realitza la performance del mateix nom al Festival Polysonneries a Lió el 2001 i un DVD documental de l'esmentada performance amb un muntatge realitzat expressament per a aquesta exposició.

Dominique Frétard descriu l'escenografia de Sanguis / Mantis de la següent forma: “dotze taules disposades com un laberint. Sobre cadascuna d'elles llapis, pinzells de diferents mides i fulls de paper en un ordre impecable. L'artista està assegut sobre un tamboret front a la infermera. Primera presa de sang. Primera bena tenyida de roig. Primer tub de mostra. Primeres gotes de sang xafades contra el full, esteses en dibuixos indesxifrables. Primer text traçat en lletres capitals: “U no s'acostuma a l'art”, firmat per Jan Emiel Constant Fabre. Un dibuix, com un SOS, que pertany tant a un manuscrit antic com a una botella tirada al mar. Escriure, dibuixar amb la seua sang. De veres. Per contar la dificultat de ser artista. Sempre tirar de si mateix. Estar sol. Artista reconegut o desconegut: el mateix dolor. Ens deixem emportar per la intensitat amb què Jan Fabre, des dels seus primers passos, s'abandona al seu destí. La seua febre transpira fora de la seua cuirassa que el protegeix al mateix temps que li molesta”.