Nova York, EEUU, 1936.
Artista nord-americana, pionera de l'art de la performance, el cinema experimental i la video-instal·lació, va nàixer a Nova York en 1936. En 1958 es va graduar en Història de l'Art en la Universitat Mount Holyoke en South Hadley, Massachusetts. Va cursar estudis d'Escultura en l'Escola del Museu de Belles Arts de Boston. Va estudiar dibuix i poesia en la Universitat de Columbia. Allí, en 1965, va concloure un MFA d'Escultura. Va assistir a les classes del coreògraf Trisha Brown durant dos anys i treballa amb els coreògrafs Yvonne Rainer i Steve Paxton.
Influïda per l'obra de Claes Oldenburg i Simone Forti va explorar a la fi dels anys seixanta i principis dels setanta els nous mitjans artístics i va establir els fonaments formals del performance art “art en viu”. Aquesta manifestació, permet a l'artista incorporar a la seua obra l'acció, el moviment i el so, ja que no és l'objecte sinó el subjecte l'element constitutiu de la seua obra. Crea una dimensió espai-temporal que l'acosta al cinema, al teatre i a la dansa. Moltes de les seues històries les documenta i les protagonitza en el seu estudi, caracteritzant-se amb indumentària tradicional i màscares, abordant temes d'identitat i d'imatge humana.
Investigadora d'altres cultures, en 1966 va viatjar a Creta i al sud-est dels Estats Units. Però és el seu viatge a Japó en 1970 el que més va influir en la seua carrera. Va comprar la seua primera càmera de video i es va familiaritzar amb el teatre Noh i el Kabuki, fonts constants d'inspiració per a la seua obra.
Al principi de la seua carrera va explorar la imatge femenina, en ocasions, a partir d'un espill, element clau en la seua producció ja que distorsiona la nostra visió de l'espai, revela la nostra identitat i la de la resta dels personatges que es reflecteixen en ell. La dona utilitza l'espill per a reivindicar el seu propi cos. En moltes ocasions la pròpia artista forma part de les seues “performance” utilitzant un xicotet espill redó per a examinar lentament el seu cos. Capta l'efecte de la imatge en moviment i juga amb el contrast revelació-ocultació.
En 1994 el Stedelijk Museum d'Amsterdam li va dedicar la seua primera exposició retrospectiva. A partir d'aquell moment, va començar a realitzar les primeres instal·lacions i a introduir en les seues obres els objectes i els videos. Jonas, no abandona mai l'escultura i el dibuix, sempre estan presents en la seua obra i els combina amb l´inigualable mestratge als seus performances.
Una altra font d'inspiració és la literatura. La seua recerca artística es recolza en textos d'escriptors tan dispars com Jorge Luis Borges, Dante Aligheri o els germans Grimm. La paraula escrita és fonamental per a compondre les seues obres però també ho és la part d´oratòria, les llegendes i els relats locals.
Preocupada intensament des de la seua infantesa per la conservació de la naturalesa, en 2016 va presentar una nova instal·lació en la Fundació Botí de Santander en la qual va col·laborar amb 15 artistes joves. Un treball en el qual Jonas aprofundeix en la complexa relació de l'ésser humà amb la naturalesa i el medi ambient.
Ha participat en sis edicions de la Documenta de Kassel. Va representar als Estats Units en l'última Biennal de Venècia (56 edició) i va rebre un esment especial del jurat per la seua instal·lació. L'any 2007 el MACBA li va dedicar la primera exposició retrospectiva a Espanya.
Per l´any 1998 va impartir classes al “Institute of Techology (MIT)” a Massachusetts. Actualment és professora emèrita en el Programa MIT d'Art, Cultura i Tecnologia (ACT), dins de la Facultat d'Arquitectura i Planificació.
Ha rebut nombrosos premis i reconeixements. En 1989 li van atorgar el Premi Maya Deren de l'Institut Cinematogràfic Americà, en 1990 va ser guardonada per la Fundació Rockefeller i l'any 2009 va ser premiada amb un Lifetime Achievement Award del Museu Solomon R. Guggenheim.
Les seves obres s'exposen en el MOMA de Nova York, en el museu Solomon R. Guggenheim de Nova York i en la Tate Modern de Londres.
Obres en la col·lecció: