Pozo Almonte, 2008

Autor: Jordi Colomer

33 fotografies color, tiratges lightjet sobre paper argèntic, 40 x 60 cm cada una.

Producció: Jeu de Paume (París), Centre d’Art la Panera (Lleida) i Maravills (París).

La sèrie de trenta-tres fotografies que composen aquest treball retraten un cementeri construït enmig del desert d'Atacama, al nord de Xile. A partir de l'any de 1880, els jaciments de salnitre suposaren un desenvolupament de la indústria al desert d'Atacama. El tancament de les mines deixà una sèrie de ciutats fantasma, excepte la de Pozo Almonte, que actualment flanqueja un gran cementeri. L'enquadrament sistemàtic de les fotografies de Jordi Colomer realça l'aspecte tipològic i subratlla al mateix temps la singularitat de cadascun dels edificis; tots ells fets amb tot tipus de materials.

Els monuments funeraris enmig del desert són testimoni d'una arquitectura sense arquitecte. La heterogeneïtat de materials, la seua combinació i la diversitat tipològica d'aquestes construccions són l'expressió d'una inventiva col·lectiva que es manifesta malgrat una escassetat efectiva de mitjans, donant lloc a construccions d'una estètica singular. Ací cadascuna de les cases, malgrat les semblances, fa gala d'una invenció i una capacitat creativa sorprenents. Cadascuna de les cases dels morts tradueix una imatge singular, malgrat la precarietat de recursos. El cementeri es configura com una ciutat paral·lela, vivíssima, poblada de casetes terrenals. És un espai compartit entre els habitants i els morts que es diria que estan temporalment absents. Però aquestes arquitectures familiars pareixen també decorats d'altre món. Aquests mausoleus improvisats són, així mateix, testimoni d'una cultura. La visita perllongada als difunts forma part de la vida ordinària. Així, l'apropiació individual de normes arquitectòniques, mitjançant aquestes tombes sorprenents, posa de manifest la participació d'existències anònimes en la història.