Granada, Espanya, 1904.

Creador d’un talent artístic i tecnològic extraordinari, “creient del cinema” i il·luminat per uns nous horitzons que va formular mitjançant les sigles PLAT, que equivalen al concepte totalitzador de Picto-Lumínica-Audio-Tàctil. En el seu laboratori PLAT es va dedicar a l’experimentació i a l’exploració tecnològica, tant en aspectes concernents al cine i als reptes plantejats en el seu temps (cinema sonor, en relleu, en color, en pantalla ampla, etc.), com en l’electroacústica, la radie, la televisió i les aplicacions educatives dels mitjans audiovisuals. Algunes de les seues invencions són solucions pràctiques de la seua època, però altres s’endinsen en la noció d’espectacle total, amb un instint visionari insòlit, com el Desbordament Apanoràmic de la pantalla i la persecució d’un Cubisme acústic i visual mitjançant el soroll Diafònic, dialèctic i la Tactilvisió, amb tècniques basades en una il·luminació polsadora precursora de la realitat virtual.

En 1928 va anticipar ja diverses de les seues tècniques més característiques, incloent-hi el “desbordament apanoràmic de la imatge”, l’eixida fora dels límits de la pantalla, i el concepte de “visió tàctil”. Durant la seua experiència en les Missions Pedagògiques de la República (1931-1935) va desenvolupar un profund coneixement antropològic de la capacitat del cine sobre les masses. Partint d’eixa experiència va començar a concebre una obra en la qual la percepció de l’espectador passa a ser l’element de referència de la creació artística.

Contemporani de Federico García Lorca, Luis Cernuda, Josep Renau, María Zambrano i altres membres de l’anomenada “Edat de Plata” truncada amb el colp d’Estat de 1936 i la Guerra Civil.

La seua obra i la seua tenaç activitat investigadora, a contrapèl de la incomprensió i l’oblit, no van començar a ser redescoberts fins poc abans de la seua mort.

Va morir en Madrid en 1982.