Estoril Red Plants, 2010 – 2011

Autor: Julião Sarmento

Acetat de polivinil, pigments, acrílic, algeps acrílic, tinta, grafit i serigrafia sobre llenç sense imprimació.

Els treballs de Sarmento es nodreixen de cossos femenins fragmentats que evoquen les pors que suscita el desig, espais reduïts a la mínima expressió que, no obstant això, suggereixen entorns tancats i domèstics (tan associats, encara en algunes cultures, a la dona), narracions subjacents que parlen de les restes de l’antiga cultura patriarcal i textos que no al·ludeixen a les imatges exposades sinó a altres que l’autor vol proposar-nos en el seu intent per sumar-nos a les narracions que desprenen les seues obres.

Confessa que la seua producció és irremeiablement autobiogràfica, que la ballarina Pina Baush és una referència essencial en ella, que l’extrema violència i la mort apareixen en bona part dels seus treballs i que els títols són una pinzellada més de les seues pintures. La transgressió és buscada, en les seues paraules, “m’interessa provocar la imaginació i la fantasia de l’espectador de la meua obra, generar una situació de tensió, de sentiments de culpa, desig i eixe punt de dificultat o d’inseguretat enfront de l’obra d’art”.