Nova York, Estats Units, 1956.

Va estudiar a la segona mitat dels setanta en la SUNY (State University of New York) de Purchase i en la SUNY de Buffalo.

Afincat a Califòrnia des de finals dels anys 70. És un mag del cinema experimental. Començà a filmar l'any 1977. Les pel·lícules de Lewis Klahr són com una capsa de música, un mecanisme de joguet senzill que, no obstant, tanca un misteri carregat de malenconia. Miniatures realitzades amb un muntatge de retalls de vells còmics, llibres i revistes que aconsegueixen, amb el seu alt poder evocador, contar històries que semblen suspeses en el temps.

Darrere de Klahr està present la història del cinema experimental i ell mateix es revela a dia de hui com una de les figures més rellevants en el seu camp.

Les superposicions animades d'imatges de Klahr poden induir a una desorientació gratificant. La narrativa està present en major o menor mesura en les seues pel·lícules i vídeos, però freqüentment es troba submergida. L'espectador ha de desenterrar-la i construir un sentit. Els films de Klahr es despleguen com visions dèlfiques o vinyetes albirants en una bola de vidre en la qual el somni la memòria i la història (i el passat, el present, el futur i els temps fantasmagòrics) són indistingibles. La necessitat d'un compromís interpretatiu és crucial per al poder de l'obra.

Els materials que Klahr empra (objectes i imatges preses, principalment, de la publicitat, els còmics i d'altres materials impresos comercials i de la cultura popular americana de mitjans del segle XX) tenen amb freqüència un atractiu en si mateixos. No obstant, l'estil d'animació lo-fi de Klahr assegura que la seua veu i la seua relació amb el material romanguen sempre en primer plànol. Molt lluny de les tècniques fluïdes i il·lusionistes dels dibuixos animats i de l'animació digital, les animacions de Klahr es mouen a trompades. Filmant al seu garatge sense un animation stand per crear les seues cadències visuals arrítmiques i les seues narratives el·líptiques, l'autor no duu els seus materials a la vida sinó que quasi els converteix en jeroglífics mítics o al·legories.

Les seues pel·lícules s'han projectat àmpliament als Estats Units, Europa i Àsia, en llocs com el Museu d'Art Modern de Nova York, la Biennal del Whitney, el Festival de Cinema de Nova York, el Festival Internacional de Cinema de Toronto, el Festival Internacional de Cinema de Hong Kong, el Festival de Cinema de Londres, el Museu del Comtat de Los Angeles d'Art i Redcat. La seua obra es troba en la col·lecció permanent del Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA).

Lewis Klahr viu a Los Angeles i és docent a l'Escola de Teatre de l'Institut de les Arts de Califòrnia. Realitza pel·lícules d'animació per a programes de televisió, vídeos musicals i documentals.