Lisboa, Portugal, 1971.

L’obra d’Alexandre Estrela s’expandeix espacialment i temporal a través de diferents suports. Cada peça és un reflex de la seua pròpia imatge com entitat autònoma que no es pot reduir merament a l’àmbit de la representació.

En els seus vídeos i instal·lacions Estrela examina les reaccions psicològiques a les imatges del subjecte en la seua interacció amb la matèria. Cada peça conté diverses capes en les quals se’ns introdueix pas a pas. Les obres no estan ací només per ser mirades, sinó més bé per ser descobertes. Cada obra convoca experiències sinestèsiques, il·lusions visuals i sonores, sensacions cromàtiques i acústiques que funcionen com trampes perceptives, portant al subjecte cap a distints nivells conceptuals.

Estrela problematitza constantment els elements que constitueixen l’acte de percebre, dividint una visió amb altres dimensions sensibles que s’aproximen més cap a allò invisible i allò inaudit.

El seu treball està profundament arrelat en la Història de l’Art i els seus campions modernistes, mentre que també alimenta una aproximació a la ciència bàsica, des de la neurociència del comportament a la física i acústica, però també l’alquímia, la ciència ficció, tractats d’òptica existents i no existents, etc. No obstant això, el que li atorga una característica peculiar a moltes de les seues obres és l’ús repetit que Estrela fa d’imatges de la naturalesa i el paisatge, i la seua connexió amb la tecnologia variada en l’entorn a la gravació i la reproducció, a vegades explorades fins els límits de la llegibilitat i la desnaturalització.

Les seues exposicions recents inclouen Knife in the Water, Travessia Cuatro Madrid, 2018, Baklite, 2017 en CAV Centro de Artes Visuais, Coimbra;  Cápsulas de silencio, 2016, Programa Fisuras, Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Madrid, Spain; Roda Lume, 2016, Museu d’Art Contemporani de Anvers M HKA, Bèlgica; Meio Concreto, 2013, en el Museu Serralves de Oporto, Portugal; Um homem entre quatro paredes, 2013, en la Pinacoteca do Estado de São Paulo, Brasil; The Sunspot Circle, 2013 en The Flat Time House, Londres, Regne Unit; Alexandre Estrela: Subjective Projections, 2011, Bielefelder Kunstverein, Bielefeld, Alemania; Viagem ao Meio, 2010, en Galeria Zé dos Bois, Lisboa, Portugal entre altres.

L’artista també ha participat en exposicions col·lectives com Lua Cão (junt als artistes Gusmão + Paiva), 2017, en Galería Zé dos Bois de Lisboa comissariada por Natxo Checa (que viatjarà al Kunstwerein Munich i a La Casa Encendida en 2018);  L’exposition d’un Rêve,  2017, en  Gulbenkian  Paris (un Proyecto de Mathieu Copeland);  Curar e Reparar, Anozero – Biennal d’Art Contemporània de Coimbra, 2017 (comissariada per Luiza Teixeira i Delfim Sardo); Hallucinations, un festival comissariado per Ben Russel en el marc de Documenta 14, Atenas, 2017, etc.

Alexandre Estrela porta l’estudi Oporto, una sala de projecció sense ànim de lucre situada a Lisboa.