Autor: Björn Dahlem
Escultura.
Conjunt d’una estructura i 7 escultures.
Spukhafte Fernwirkung (Doppelspalt), 2017
Llautó, fusta, escuma i laca.
Lunar Escape Orbits, 2015
Coure, acer, fusta i laca.
Vakuun mit Reflektor (Die neue Seltsamkeit), 2017
Coure, llautó, fusta, espill, bola de nadal i laca.
Seltsamer Bereich, 2017
Llautó, plexiglàs i rama de pi.
Charn, Spin, Isospin, 2017
Llautó, alumini, fusta, espill i laca.
Strahlendiagraamm mit Sphäre, 2017
Coure, alumini, fusta, vernís i laca.
Koralle, 2017
Fusta, laca y coral.
Lluny de banalitats, l’aproximació de Dahlem a tot allò científic i matemàtic és fidel, profunda i intensa. No es tracta d’un apropament puntual a la ciència perquè aquesta sobrevole de forma superficial els seus projectes artístics sinó més bé l’estructuració d’una possible traducció artística de les teories, hipòtesi i investigacions científiques més enigmàtiques i misterioses. La teoria M, les teories de les supercordes, les investigacions sobre les partícules atòmiques, dels quarks i de l’origen de l’univers han constituït una temàtica i un relat formal sobre el que el discurs de Björn Dahlem s’ha desenvolupat en una fórmula d’investigació científica més.
En aquesta ocasió l’estranyesa ha sigut el tema escollit per dissenyar el seu projecte expositiu. En la física de partícules l’estranyesa és la propietat de les partícules expressada com un número quàntic per descriure la descomposició de dites partícules en reaccions fortes i electromagnètiques que es succeeixen en un curt període de temps. La estranyesa de les partícules està definida com la fórmula de representació del número de antiquarks estrany i el número de quarks estrany.
Des d'aquesta complexitat, la ironia i la simulació formal, constitueixen les ferramentes bàsiques de Dahlem per configurar una visió abstracta de les lleis de l'univers. En una busca incessant de la novetat i en una incansable exploració cap a mons desconeguts, precisament aquells que es desvelen gràcies a l'avantguarda matemàtica i científica, Dahlem obre interrogants sobre la veracitat del progrés, l'essència dels éssers humans i el seu lloc en el món.
En una estructuració formal i estètica molt singular i identificativa, es projecta un món de formes químiques, universals i atòmiques que en aquest cas es centren en dues estructures de llum flotants davall la seua il·luminació s'ha dissenyat una plataforma suspesa que acull un conjunt de peces estranyes, moleculars i nuclears l'energia de les quals s'expandeix i es concentra en una habitació que pretén incloure els aspectes bàsics de la ciència: el misteri i el descobriment; l’enigma i la sorpresa. Així, des de la representació d'un espai sobrecollidor i inquietant, la por al desconegut es tradueix en una síntesi de bellesa i simbolisme, de revelació o ritu on els valors, actes i objectes defineixen i representen una extraordinària naturalesa.
Aquest és el relat iniciat per Dahlem en el seu viatge interestel·lar, un èxode inesgotable, ple de fascinació, desconcert, sorpresa i estranyesa.
