París, França, 1944.

Artista multidisciplinari conegut sobretot per les seues instal·lacions, encara que també ha treballat la fotografia, el cinema i l'escultura. Fill de mare cristiana i de pare jueu i germà del sociòleg Luc Boltanski, va viure el final de la Segona Guerra Mundial i la catàstrofe després d'aquesta, la qual cosa quedarà marcada en la seua obra.

En 1958, quan tenia 14 anys, va començar a pintar de manera autodidacta. Els seus primers quadres, de gran format, representen escenes històriques, personatges aïllats o marginals en situacions macabres, com per exemple acompanyant taüts. Va començar a treballar en l'època del minimalisme, però el seu objectiu era fer un art que arribara a les emocions.

Boltanski es va inventar una biografia falsa i va reconstruir episodis d'una vida que mai ha viscut, fent servir objectes que no li han pertangut i fotografies reconstruïdes. Ell mateix va redactar una mena de biografia oficial en 1984 per al catàleg de la retrospectiva que li va consagrar en el Museu Nacional d'Art Modern.

El gènere hagiogràfic es transforma en un tema habitual convertint-lo en mofa. Qüestiona la frontera entre l'absent i el present. En les seues imatges veiem la presència i la memòria que, segons ell, en lloc de reviure les absències posen en evidència la seua desaparició. Per a l'artista "les seues obres són paraules mudes fetes amb mitjans contemporanis".

Una de les característiques principals de l'artista és la capacitat per a recrear instants de la vida a partir d'objectes que mai van pertànyer a eixa realitat.

Actualment treballa i viu en Malakoff.