Nova York, EUA, 1939.
A l’edat de 9 anys, els seus pares es van divorciar i el seu pare es va mudar a Ginebra. Es va endur a Liliane i al seu germà amb ell. La seua mare va decidir mudar-se a Lugano per a estar prop dels seus fills. Lijn va viure amb sa mare i va anar a l’escola en Lugano, adquirint fluïdesa en francès i italià. En 1958, Lijn va estudiar arqueologia en la Sobrona i Història de l’Art en la École du Louvre, en París. Al mateix temps, va començar a dibuixar i a pintar (encara que no va assistir a l’escola d’art), mentre participava en les reunions del grup surrealista, on va conèixer a l’escriptor, poeta i teòric francès André Breton.
En 1961 va tornar a Nova York i va començar a treballar amb plàstics, experimentant amb la reflexió, el moviment i la llum i va realitzar la seua primera investigació sobre la invisibilitat.
Va ser la primera dona artista en treballar amb text cinètic (Poem Machines) i en incorporar un motor elèctric a les seues obres. És pionera en interrelacionar en les seues obres d’art, ciència, tecnologia, filosofia oriental i mitologia femenina.
Des de 1962 explora tant la llum com el text. Utilitza combinacions altament originals de materials industrials i processos artístics. En diverses ocasions ha declarat que ella va elegir principalment “veure el món en termes de llum i energia”. Descriu el seu treball com “Un diàleg constant entre oposats, les meues escultures utilitzen la llum i el moviment per a transformar-se de sòlid a buit, opac a transparent, formal a orgànic.
Viu en Londres des de 1966.
Obres en la col·lecció: