Ishikawa, Japó, 1977.

Estudià a l'Escola de Belles Arts Slade de Londres. Hereu del surrealisme i defensor dels paradisos psicològics interiors, aquest artista del vídeo proposa amb les seues obres un joc amb el nostre inconscient. Pertany a aquesta generació d'artistes atrapats entre dos continents, entre dues tradicions, cosa que dota a les seues obres d'un cert intimisme. Des de 2002 participa en exposicions internacionals a Washington, Melbourne, Yokohama, Londres, etc. A Espanya, les seues obres han sigut exposades a Madrid, al CBA (Burgos) i al MUSAC (Lleó).

Des de les seues primeres creacions empra el vídeo perquè li permet abordar el tema del somnis de manera més clara. Empra imatges on barreja allò real i allò fictici, amb un fort caràcter oníric donant lloc a imatges un tant decadents i molt suggeridores que enllacen amb el món de los somnis.

Sawa no vol allunyar-se dels pensaments de la seua infància. El seu treball, inquietant i màgic, té un gran contingut d'imatges de la seua infantesa i dels records de la seua ment, cosa que el converteix, en cert sentit, en un artista nostàlgic i oníric. Vol conèixer en cadascun dels moments a l'ésser humà que porta dins. Començà dotant als seus vídeos de cert intimisme, subratllat per estar rodats en l'interior del seu apartament/estudi londinenc. Era un apartament auster.

Però l'experiència adquirida amb el pas del temps li fa experimentar en altres entorns. En els seus vídeos es molt important l'experiència personal de l'espectador. Vol, en tot moment, estimular la imaginació dels espectadors que contemplen les seues obres. I que les seues obres produïsquen impressions diferents en cadascuna de les persones que les contemplen. La font de les seues obres emana d'experiències personals i pretén que aquestes emocions connecten amb les emocions particulars d'altres persones.

En els seus vídeos hi ha dos ingredients fonamentals: el temps i el moviment. En els seus treballs li agrada crear un moment, alguna cosa que no estiga planejada i que és una mena de “moment de desconnexió” de la vida diària.

La música també és important en la seua obra. Empra el so per tal que l'espectador capte millor les imatges en moviment. Li intriga profundament la relació imatge-so. Gràcies a aquesta dualitat crea un món quasi fantasmagòric habitat per ombres, per paisatges poètics desajustats.

La filosofia zen també sobrevola el seu món imaginari. En els seus vídeos tot sembla possible encara que de vegades es respire una bella malenconia i una silenciosa soledat.

Ha participat en la Biennal de Santa Fe (EUA) l'any 2010. La seua obra s'exposa a: el Museu d'Art Contemporani de Kanazawa, Japó; ; el CAB de Burgos (Espanya); l'Institut d'Art de Detroit (EUA) ; l'Institut Smithsonian de Washington (EUA); el Museu d'Art Contemporani de San Diego (EUA); el MUSAC de Lleó (Espanya); el Museu d'Israel (Jerusalem), etc.

Resideix i treballa a Londres.