Johannesburg, Sud-àfrica, 1972.
Fotògrafa. L'any 1993 es graduà en Belles Arts a la Universitat de Witwatersrand, Johannesburg. L'any 1995 es llicencià en Història de l'Art a la Universitat de Chicago, EUA. El 1998 es doctorà en Història de l'Art a la Universitat de Columbia, Nova York.
Durant la seua estada a Berlín fou professora de Belles Arts a la Universitat de Braunschweig.
L'any 2007 va rebre el premi internacional d'art contemporani de la Fundació Príncep Pierre de Mònaco.
Ha participat en exposicions a Johannesburg, Chicago, Nova York, Los Angeles, Munic, Estocolm, Caracas, Colònia, Ginebra i Milà.
El MUSAC -Lleó, Espanya- presentà l'any 2007 una mostra monogràfica de l'obra de Breitz centrada en la seua vídeo-instal·lació.
El "Star-system" del cinema, la música, el videoclip i el llenguatge de la indústria mediàtica són les fonts principals en les quals es basa l'obra de Candice Breitz. A través del collage i les vídeo-instal·lacions com expressió de la unió entre realitat i ficció utilitza imatges que extrau del món de la publicitat i del cinema comercial i mitjançant la seua manipulació deixa de manifest la dualitat de la personalitat humana, alterant la realitat i modificant l'essència de l'obra original. Als seus vídeos, Breitz utilitza tant a personatges anònims com a grans estrelles. Des de l'inici de la seua carrera, està present el contrast entre els personatges que “són algú”, estrelles amb imatge pública i gran impacte mediàtic i els que “no son ningú”, admiradors i consumidors de la cultura pop global.
En les seues últimes obres utilitza vídeo-instal·lacions, per a la realització de les quals introdueix materials procedents de la publicitat o el cinema comercial. Aquestes es recreen i modifiquen fins canviar l'essència del seu origen convertint-los en noves icones, en productes alternatius als quals dota de la seua empremta personal canviant els papers i reinterpretant la imatge anterior, idealitzada per una més distant dels somnis que representen.
La seua obra provoca una inversió de papers en la qual el personatge tradicionalment passiu i sols receptor, els fans, el consumidor, l'espectador, passa a tenir una posició protagonista, portant a l'espectador a la disjuntiva de prendre partit.
Aborda al seu treball les inflexibles fissures entre la cultura i el consum, l'experiència i el llenguatge.
Al llarg de l'última dècada ha estat explorant, barrejant i editant els codis e icones de la cultura mediàtica contemporània i el llenguatge de la indústria de l'entreteniment.
Actualment viu i treballa a Berlín.
Obres en la col·lecció:
Veure pàgina web