Autor: Curro González
Tècnica mixta sobre tela.
200 x 500 cm.
Allò que en la superfície del llenç es mostra recognoscible i familiar per a l'espectador, en el fons, no és més que una trampa per a l'ull i un turment per a la ment. Coneixedor dels trucs òptics, com els pintors antics, i expert en les malalties oftalmològiques, Curro González diagnostica estrabismes, miopies i tensions oculars, com també reülls i picades d'ull de tota espècie. Amb això, a força de mirar els seus quadres, l'espectador va trobant els correctius que fixen una visió compromesa amb la realitat.
Destre en estratagemes, tripijocs i transmutacions, sobre el llenç, Curro González bolca un ric imaginari amb el qual examinar i donar conte d'aquells aspectes que, ocults de la realitat, sustenten el món visible i les seues convencions.
En aquesta obra acudeix al somni per tal de despertar en ell les realitats més amenaçadores i donar regna solta a monstres que, temps enrere, van romandre adormits. En espais pictòrics més buidats, i no per això menys torbadors, planteja seqüències diverses en les quals la raó ajusta els seus comptes, posant a prova la fantasia. Així, des del llit, l'artista condueix els seus passos entre les visions perdudes pel dens territori dels somnis. Es tracta d'una delirant pintura en la qual l'artista engalipa a la mirada, amb inquietants imatges, centellejants en el miratge immens d'una realitat en la qual es desafien les lleis més elementals de la gravetat visual.
González figura un laberint icònic en el qual nia tant la imaginació més lúcida com la raó més tenebrosa. Presa de l'horror vacuii amb el que ha omplit sempre la seua obra, dóna entrada en aquest llenç a tot tipus de visions, reciclant totes les imatges que cauen a les seues mans. Amb aquesta estratègia iconoclasta ecològica, Curro González paralitza els desfigurats flaixos de la realitat, sanejant les seues representacions més sofisticades, al temps que contamina les més ingènues.
Destre en el "trompe l'oeil", González, presumint de bon humor, posa ceps a la mirada per deixar que l'espectador descobrisca per on van els seus passos i en quin lloc deixà les seues petjades. Figuracions mil porten a caminar a les palpentes per desvetllar el sentit dels nostres somnis i realitats. Allí s'amaguen lectures plaents i terribles narracions, algunes oblidades o arraconades inconscientment. I quan tot sembla un malson o una dolça al·lucinació, il·lumina amb clarividència la barroca ostentació d'una època, transfigurant les seues llums i ombres.