Autor: Ernesto Neto
Cotó, polipropilè, lycra, closca de blat sarraí, espígol i escuma.
350 x 925 x 825 cm.
Aquesta obra és una gran instal·lació arquitectònica orgànica que llueix amb llum i color, convertint el seu espai encapsulat en un món tàctil on s’hi investiguen la seua forma, el material i l’escala.
Una corba interior revela un pla fetal, un sòl d’escuma grossa serveix de plataforma per a diverses escultures blanes i menudes, que poden ser interpretades com a formes d’amebes o caràcters d’un alfabet antic. Neto utilitza aquests símbols per suggerir el paral·lel emergent d’organismes vius i cultura organitzada.
Aquests elements menuts de color roig, rosa, verd i groc es fan ressò i complementen el més callat, però tot i així lluminós, color del sostre. Mentre el visitant entra i activa l’espai, els elements del sòl es recol·loquen i mouen, presentant una composició de color sempre canviant o escrivint i reescrivint una història que mai acaba.
Aquesta instal·lació és la continuació d’una sèrie d’obres de Neto que serveixen tant d’escultura com d’ambient construït i que il·lustra la facilitat misteriosa de l’artista per a les escultures a manera d’enginyeria i disseny arquitectònic.
Utilitzant materials simples com ara lycra i polièster, cotó, espècies de la terra, terra o arròs per transcendir el seu propòsit més banal, Neto fa referència als seus avantpassats del Neo-Concreto i de l’Art Povera, canviant aquests materials en configuracions espacials complexes que repten la noció d’allò estàtic, l’equilibri, la gravetat i la tensió.