Hilversum, Països Baixos, 1959.
Va estudiar periodisme a l’Escola de Periodisme d’Utrecht. Va començar la seua carrera professional en els anys 80, establint el seu estudi i lloc de treball en una antiga església. La fotografia d’Olaf és una barreja de fotoperiodisme i estudi. En 1988, va ser guardonat amb el primer premi en la Young European Photographer Competition per la seua sèrie fotogràfica Chessmen. Després d’aquest premi, va continuar amb una exposició en el Museu Ludwig de Colònia, a Alemanya.
El vídeo i el cinema li ofereixen noves possibilitats artístiques per explorar. La seua primera pel·lícula, Tadzio, de 1991, codirigida amb el pintor F. Franciscus, va donar pas a altres pel·lícules de còmics per a xiquets en televisió, curtmetratges, videoclips i encàrrecs per al Dutch National Ballet.
Ha recorregut en el temps la distància que va des de l’estridència propera de la publicitat que aproxima conceptes al ciutadà per consumir, fins a la fredor de la llunyania i, fins i tot, l’hostilitat de l’individu aïllat que no es relaciona amb altres.
Reflecteix també la imatge de l’ésser humà disconforme amb el seu entorn hostil mancat de relacions. La seua obra és audaç i provocativa. Les seues fotografies sempre van acompanyades de polèmica per la manera que té de mostrar la realitat.
Els personatges que apareixen en les seues fotografies miren l’espectador amb desassossec i busquen la calor de la relació, del contacte, de la comunicació per eixir d’ells mateixos, del seu aïllament i del misteri en què estan embolicats.
L’artista capta perfectament l’atmosfera claustrofòbica en la qual es troben immersos els seus protagonistes i els col·loca davant l’espectador per a que inicien un diàleg, encara que aquest resulta impossible per l’embadaliment, cosa que provoca reaccions d’indiferència i de compassió. Cada individu, com ha comentat en ocasions el propi artista, té un mur invisible construït al seu voltant, bé siga autoconstruït o imposat per la societat.
Amb aquestes fotografies aconsegueix remoure els sentiments de l’espectador vers la repulsa o l’afecte per la sensació de soledat que transmeten els seus personatges. Al mateix temps, posa de manifest els tabús, la doble moral i tot allò que la societat tracta d’ocultar.
És un artista compromès amb la societat, faceta que alterna amb una intensa activitat com a fotògraf publicitari.
Els seus curtmetratges mostren ambients similars als que representa en les seues fotografies. Malgrat que de vegades utilitza els mateixos models com a protagonistes d’ambdós, aquests primers no necessàriament expressen els mateixos estats d’ànim, ja que no estan actuant en la mateixa línia narrativa i, a més, el cinema amplia els registres de les possibilitats artístiques.
En paraules d’Olaf: “L’impacte visual té efectes forts i estic descobrint la manera en què això pot afegir tant a les imatges quietes”.
Les tècniques que utilitza Olaf en la seua obra estan inspirades en les pel·lícules dels anys setanta: el glamurós zooming de Visconti, els close-up extrems d’Antonioni, els turbulents muntatges utilitzats per Nicholas Roeg en Amenaça a l’ombra (Don´t look now), la sangria de Carrie de Brian de Palma, les preses en angle de El Resplendor.
Erwin Olaf ha exposat la seua obra en importants exposicions individuals, tant nacionals com internacionals. Destaquen la Maison Européenne de la Photographie de París, el Museu d’Art de Chelsea de Nova York, el Kunsthalle Winterthur de Suïssa, el Museu de la Ciutat de Nova York, la Galeria d’Art Modern de Bolonya (Itàlia), el Museu d’Art Modern de Moscou (Rússia), el Museu de la Fotografia de L’Haia, el Foto Museu d’Anvers, el Domus Artium de Salamanca, l’Hermitage d’Amsterdam, el Rijksmuseum d’Amsterdam i La Sucrière de Lió (França).
Molt famós pel seu treball comercial, s’ha encarregat de fotografiar les campanyes publicitàries de grans empreses internacionals, com ara Microsoft, Nokia, Heineken, BMW, Virgin, Diesel, Levi’s, Audi o Nintendo.
Dos de les seues campanyes (Diesel i Heineken) van rebre el Lleó de Plata en el Festival de Publicitat de Cannes.
La seua obra s’exposa en galeries i museus de tot el món.
Viu i treballa a Amsterdam.
Obres en la col·lecció: