Autor: Joseph Grigely
Text emmarcat, 16 papers en blanc i xinxetes.
Pertany a la col·lecció més amplia de “conversacions amb els que escolten”, un arxiu ingent de notes que Grigely ha anat recopilant durant dècades d’intercanvi amb els que som aliens a la llengua de signes. Pareix senzill, però té truc: així com Joseph és incapaç d’escoltar res, també és, per contra, un parlador rematadament bo. Açò fa que es desplace l’objecte de la discapacitat auditiva cap a la de l’habilitat descriptiva: no és ell qui no pot expressar-se plenament sinó “l’oïdor” qui veu limitada la seua participació en frases curtes, dibuixos i monosíl·labs que sovint ens pareixen insuficients. La llengua és revela aleshores en tota la seua materialitat com un mitjà resistent, físic, lent, silenciós, que simultàniament espoleta l’enginy descriptiu i registra la conversació en forma de petites polaroids textuals.