Goiânia, Brasil, 1950.
En 1975 es va traslladar a Londres. Va estudiar pintura en el Chelsea College of Art (1976-1979) i després en l’Escola Central d’Art i Disseny (1979-1980).
Va reunir objectes quotidians que va trobar en els carrers de Londres o en tendes de segona mà i els va adaptar i convertir en obres d’art. Va separar els objectes del seu ús original, els va manipular i els va convertir en objectes perquè el públic projecte en ells la seua imaginació. Aquests objectes es converteixen en escultures i instal·lacions de qualitat estranya, s’alliberen de la seua funció ordinària i s’atorga altre significat, a vegades difícil de precisar. No sempre és fàcil imaginar com encaixen els objectes trobats i reutilitzats. Col·loca objectes aleatoris en conversació entre si, que al mateix temps conversen amb l’audiència.
Les seues escultures i instal·lacions criden l’atenció sobre un cos absent. Presenten un treball personal i intens, difícil d’igualar. Crida l’atenció la seua recerca voluntària del desplaçament, de l’asimetria, del significat ocult, de l’altra cara que amaguen els objectes més quotidians i en desús. L’art plantejat com constant i incòmoda pregunta: sobre els llenguatges formals, sobre les actituds, sobre els significats, sobre les interpretacions. La intenció no és nova però té un fons sentit poètic.
La seua obra reuneix, de manera persona i lliure, elements constructius fonamentals en la tradició brasilera junt amb una actitud pròxima als comportaments que en els anys 70 van renovar l’escultura britànica. Nogueira és autora d’una obra que habita en el límit entre ser i transformar-se en oblit.
L’artista Liam Gillick va escriure una vegada sobre l’habilitat que tenia Nogueira de “prendre coses que estan prop de la mà i impregnar-les de malignitat i màgia”.
Va morir en Londres en 1998.
Obres en la col·lecció: