Cherven Briag, Bulgària, 1957.

L’artista búlgar d’ampla formació acadèmica adquirida en escoles de diversos països europeus. Solakov inicia el seu treball artístic en els anys huitanta des d’una postura crítica cap a la societat búlgara repressora en la qual viu. La seua obra es basa en ressaltar les possibilitats poètiques de l’enigma que oculten els problemes de la societat. Els seus treballs són concises narracions, mescla de dibuixos i textos, que recullen moltes de les incògnites que acuiten a l’ésser humà. La utilització d’icones, com símbols que recorden als de les tècniques d’anàlisi psicològiques, reflecteixen una realitat desestructurada. Les reproduccions de xicotets personatges perduts en la immensitat del dibuix creen una corrent entre allò real i allò imaginari que deixa a l’espectador dubitatiu davant dibuixos i textos que freguen l’absurd.

Solakov pinta des d’una posició de marginalitat intrínseca motivada per la seua experiència quan el seu país estava dintre de l’òrbita soviètica. Aquesta vivència negativa li permet realitzar els seus dibuixos des d’una perspectiva dual: entenent l’absurd de la marginació i al mateix temps aprofitant els avantatges de l’existència humana al marge de l’oficialitat. Per aquest motiu la seua obra transmet la sensació que estan fets a veu de prompte, com els que es fan quan un està deixant passar el temps mentre espera alguna cosa: “sempre estem esperant ser acceptats en alguna part”, segons ell mateix escriu. El resultat de la seua obra es tradueix en una ampla varietat: llibres fets a mà, pintura, dibuixos, escultura.

Aquesta mescla de narrativa i dibuix que compon la seua obra, evoca un pou de soledat. Les seues imatges retrotrauen a l’espectador a una infància imaginaria que habita en un món sense ideals, primitiu, on la nit o l’absurd són els únic ideals que li queden a l’home sense rostre el futur immediat del qual és la desesperació. Solakov crea pensant en l’individu, sense rostre, en l’home trencat que, no obstant, encara manté la capacitat de recrear-se en les seues fantasies. “el seu art es composa d’una mescla d’idiosincràsia de la ansietat, de l’humor, de l’obligació i de la crítica social”, escriu Kim Levin.

Envolta la seua producció artística, en un món ple d’imaginació on desenvolupa històries i paisatges inversemblants plens de somni i misteri. L’escenari que l’artista col·loca davant de l’espectador és un conjunt d’obres que, una vegada dibuixades, escapen del seu propi control deixant la interpretació de les mateixes al criteri del públic amb el qual crea una espècie de joc endevinatori que desborda les seues expectatives. Rosa Martínez escriu que, “per a Solakov el que l’espectador veu mai és <només el que veu>  sinó un indici que el transporta a associacions, evocacions i fantasies múltiples”. És l’obra d’un artista que tracta d’apropar la marginalitat intel·lectual a l’espectador en un diàleg carregat de fantasia i somnis onírics on l’ésser humà es precipita en l’univers desconegut.

Viu i treballa a Sofia.