Sicília, Itàlia, 1972.

Des de 1993 fins a 1995 va estudiar Teatre i Cinema en Erlangen, Alemanya. Va ampliar estudis fins a l'any 2000 en l'Acadèmia d'Arts de Mitjans en Colònia i va realitzar la seua primera pel·lícula de 16 mm.

Ha estudiat també en la Rijksakademie van Beeldende Kunsten a Amsterdam.

Basa el seu treball en l'ús tant material com a conceptual del cel·luloide i dels dispositius cinematogràfics.

El cinema, l'escultura, la instal·lació i el text escrit es combinen per a donar pas a un univers conceptual que desborda la realitat.

A la fi de la dècada dels noranta i principis dels dos mil treballa amb imatges que conviuen amb l'entorn i amb l'arquitectura on van ser situades.

Traça noves narracions i contextualitza les seues obres.

Va començar treballant amb escultures i creant instal·lacions cinematogràfiques. En les seues escultures conceptuals les imatges projectades dialoguen amb els objectes físics i els imaginats.

Prompte va experimentar amb imatges en moviment utilitzant pel·lícules en Súper-8. La càmera és el seu instrument de dibuix i la dirigeix cap a objectes i paisatges prestant especial atenció a la forma.

Obri noves perspectives i connexions en l'espai. Superposa capes creant nous espais físics i sensuals. Investiga ambients i teixeix històries de llocs i de persones en narratives fictícies obrint noves possibilitats d'interpretació.

Sovint les seues pel·lícules són històries curtes de la realitat que creixen dins d'una ficció. Els successos marginals es converteixen en documents històrics.

Des de 2004 ha publicat diverses edicions impreses paral·leles a les seues pel·lícules. Són una altra forma d'expressar i desmantellar l'organisme cinematogràfic.

Les edicions impreses, utilitzades com a literatura secundària, presenten el procés creatiu de la pel·lícula. Inclouen material de recerca i fragments de pel·lícula no utilitzats.

Ha exposat en la Tate Modern de Londres (2010) en el Museu d'Art Contemporani de Sant Luis (2011), en el MUSAC de León (2011), en el MAXXI de Roma (2014), en el Centre d'Art Contemporani de Vilnius, Lituània (2014), en el MIT Visual Arts Center de Boston (2015) i en la Galerie neuer Meister Albertinum de Dresden (2015). Ha participat en la Biennal de Liverpool en 2010, en la 52º i 53ª edició de la Biennal de Venècia i en la 32 Biennal de Sao Paulo.

Les seues pel·lícules han sigut projectades en diversos festivals cinematogràfics, entre ells el 54 New York Film Festival (2016), FACT screening program, 24 Liverpool Biennial (2016), Basel Parcours Night: The Hidden Conference, film and sound performance (2015) i Copenhagen International Documentary Film Festival (2014).

En 2010 va organitzar l'exposició col·lectiva A Curated Conference en el Museu Nacional Centre d'Art Regna Sofia de Madrid amb obres de la col·lecció.

Ha rebut en 2016 el PIAC - Prix International d'Art Contemporain (Premi Internacional d'Art Contemporani) de la Fundació Príncep Pierre de Mònaco.

Rosa Barba viu i treballa a Berlín.