Llima, Perú, 1972.

Estudià Belles Arts a la Universitat Catòlica de Perú. L'any 2003 realitzà el seu doctorat a la Facultat d'Art de Conca, Espanya.

El treball de Sandra Gamarra es centra en l'ús dels mecanismes del món de l'art, l'exhibició i els processos de creació per fer amb ells una reflexió sobre la realitat. Mitjançant el seu treball intenta, reduint l'escala dels elements que intervenen en la composició, assenyalar aquests processos i fer-los latents qüestionant d'aquesta manera la nostra participació en ells.

Des del principi, la seua obra pictòrica es caracteritza per una particular percepció d'allò quotidià. Recopila, des de la seua primera exposició a la Galeria Praxis de Lima el 1998, diversos objectes procedents del seu escenari quotidià: fotografies velles, objectes de costura xicotets, caixes, etc., a la manera d'un inventari personal. Aquest primer col·leccionisme fictici d'imatges constitueix un apropament inicial al que poc després es denominarà en l'obra de Gamarra amb el concepte d'apropiacionisme.

En unes provocadores declaracions, Sandra Gamarra declarava que li resultava difícil considerar-se artista, que li semblava una etiqueta massa oberta i preferia definir-se com pintora i punt. I, certament, des del mateix inici de la seua carrera la seua pràctica ha sigut quasi exclusivament pictòrica, però dotada d'una manera singular.

Viu i treballa a Madrid.