Alzira, Valencia, Espanya, 1969.

El seu treball s’ha especialitzat en la creació d’instal·lacions específiques. Les seues obres desafien els sentits de l’espectador i l’espai que dedica a elles.

Combina diferents mitjans. Estudia l’espai, la sala expositiva, i ho transforma agregant o restant elements arquitectònics. Crea una nova situació, sentida com real, però inquietant, en la que la sensació de familiaritat s’esfondra. El seu treball tendeix a ampliar la bretxa entre l’emoció i l’intel·lecte. Si bé aquest espai desafia la relació amb els espectadors, els espectadors qüestionen la seua percepció convencional d’això.

El seu cos de treball s’ha centrat en la creació d’instal·lacions site-specific generades principalment a partir de materials locals, la qual cosa aporta un sentit molt arrelat a la seua obra, que es pot sentir en els espais que genera. Gran part de la seua producció és d’origen orgànic, per la qual cosa continua bategant vida en elles durant l’exposició.

Les exposicions individuals més recents de Peris inclouen: Musée du château des ducs de Wurtemberg, França (2012); el Centre d’Art Contemporani, Espanya (2011); i Macro, Roma (2010). L’artista també ha participat en exposicions en la Fondazione Giulanit per l’Arte Contemporanea, Roma (2010); La Fondazione Sandretto Re Rebaudengo, Turín (2008) i el Museu d’Art Contemporani de Vigo, Espanya (2007).

Peris ha desenvolupat part de la seua carrera en Itàlia, on forma part de col·leccions tan rellevants com la Col·lecció del MAXXI, Antinori o la Collezione Giuliani. També ha exposat en centres de referència com el CA2M en Móstoles.

Viu i treballa en El Palma, València, Espanya.