Autor: Juan Muñoz
Acer, ferro, bronze, fusta i acrílic
105 x 420 x 360 cm.
Vinculada amb l’obra The Prompter, va ser representada en l’exposició organitzada per la Tate Modern de Londres. En aquesta obra, es fa explícita la relació ambivalent entre Muñoz i el teatre. El sòl òptic, que desdibuixa els límits de l’espai i del temps, representa un escenari quasi buit, amb un tambor inclinat contra la paret del fons i el coverol de l’apuntador.
La imatge evoca temes de la memòria i l’oblit, la paraula i el silenci. Muñoz va explicar, quan es va inaugurar l’exposició en la Tate Modern, que havia volgut representar “una casa de la memòria”: “La ment mai es veu, però sempre hi és... com un escenari muntat sense representació, en el qual no es pot jugar; només hi ha un home tractant de recordar, tractant de no oblidar”.
Aquesta instal·lació juga amb la presència i l’absència, soscava l’experiència del visitant i accentua la consciència d’observador de la seua pròpia identitat.