Barcelona, Espanya, 1960.

Xisco Mensua és un dels artistes més singulars del panorama artístic espanyol per la seua particular forma d'entendre la pintura. El seu treball, basat quasi exclusivament en les possibilitats narratives del dibuix, incorpora tant referències a la Història de l'Art i als mitjans de comunicació, com a la literatura o la filosofia, posant veu a històries que a tots ens sonen. Es tracta d'històries que parlen de l'imaginari col·lectiu, d'imatges que anem fent nostres, fins i tot quan mirem i ordenem el nostre entorn.

Pàgines de periòdics, revistes, fotografia, llibres d'art i de text, es barretjen en els seus llenços, donant lloc a un calidoscopi des del qual s'observen les canviants cares que dibuixen la realitat. La pintura de Xisco Mensua es basa en una extraordinària capacitat per al dibuix. Però més que un gènere visual es tracta d'un mitjà per a la construcció d'un univers de ficció; més que un suport formal, es tracta d'un exercici de transfiguració de referències comuns, que avança en aquest ordre intimista i biogràfic, de naturalesa política o social. No es tracta de reconquestar una mirada perduda en el descobriment i representació de la realitat, sinó d'interrogar la mateixa realitat, desmitificant la complexitat dels jocs de poder que ens la revelen.

En la pintura de Xisco Mensua es posa en relleu una condició textual de la representació que no reivindica cap especificitat pictòrica. No importa el fet que un quadre siga amb prou faenes un quadre i que les imatges representades es repetisquen en diferents obres, perquè sempre es relacionen de manera diferent amb altres imatges en cadascuna de les ocasions, com si la història que cada quadre tanca fóra un pretext per a altres històries que reconeixem sense recordar-les. I entre l'anar i venir de les imatges, la seua pintura tendeix a la síntesi d'elements per a aconseguir la major expressivitat amb els mínims recursos. Les seues obres s'expandeixen en superfícies planes, de color, sobre les quals el pinzell discorre sòbriament traçant línies que construeixen figures de xiquets, aprenents, estudiosos i amants o dormint-se. Entre les figures, Xisco Mensua, que fa un ús explícit de la cita, incloent textos en les seues aquarel·les i olis, assaja traduccions i relectures, a propòsit del pas del document al dibuix i la pintura, submergint-nos en un món que és, alhora, poètic i crític. En moltes de les seues obres, l'artista introdueix els seus referents, reinterpretant-los a manera de models que en ocasions es repeteixen en diferents obres, aconseguint així una doble orientació de la lectura: el propi tema de l'obra i l'al·lusió a els mitjans de comunicació o la relectura de les obres històriques. No obstant açò, enfront del que pot entendre's com merament discursiu, Xixco Mensua actua amb intel·ligència i fuig de les sentències, com també de la fàcil lectura de la seua obra, sent el seu treball molt més audaç, quan és tan ostensible la seua transcendència poètica i el sentit de l'humor.

Viu i treballa a València.